L’estudi de les poblacions humanes de manera dinàmica s’ha convertit en una eina útil al servei de les polítiques poblacionals i socials de nombrosos països en àrees com ara els sistemes de seguretat social i ocupació econòmica.
Així, els governs fan ús de la demografia per determinar el creixement del país i la influència de l’oferta dels serveis públics per a la seva població. Quan parlam de població de fet, en concret, en referim al nombre de persones presents i de les transeünts, és a dir, d’aquelles que, tot i no estar empadronades en el lloc on s’efectua l’operació censal, es troben en aquest indret en el moment d’ésser realitzada.
L’estat del benestar es pot definir com el conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles econòmicament per al sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la població (ensenyament, sanitat…) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat…). L’estat garanteix l’accés més o menys universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa.
Generalment es poden distingir diversos tipus de prestacions:
• Les prestacions universals, que s’ofereixen a tota la població gratuïtament, i només requereixen que la persona beneficiari les sol·liciti. Per exemple, la sanitat o l’ensenyament obligatori.