Visió del Resident

L’estudi de les poblacions humanes de manera dinàmica s’ha convertit en una eina útil al servei de les polítiques poblacionals i socials de nombrosos països en àrees com ara els sistemes de seguretat social i ocupació econòmica.

Així, els governs fan ús de la demografia per determinar el creixement del país i la influència de l’oferta dels serveis públics per a la seva població. Quan parlam de població de fet, en concret, en referim al nombre de persones presents i de les transeünts, és a dir, d’aquelles que, tot i no estar empadronades en el lloc on s’efectua l’operació censal, es troben en aquest indret en el moment d’ésser realitzada.

L’estat del benestar es pot definir com el conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles econòmicament per al sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la població (ensenyament, sanitat…) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat…). L’estat garanteix l’accés més o menys universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa.

Generalment es poden distingir diversos tipus de prestacions:

Les prestacions universals, que s’ofereixen a tota la població gratuïtament, i només requereixen que la persona beneficiari les sol·liciti. Per exemple, la sanitat o l’ensenyament obligatori.

Les prestacions contributives atorgades a persones que han cotitzat a la Seguretat Social durant un període de cotització mínim determinat per la llei. Per exemple, el subsidi d’atur o desocupació, la pensió de jubilació o les pensions de viduïtat o d’orfandat.

Les prestacions subsidiades, com per exemple l’habitatge social, del qual el beneficiari només paga una part del cost econòmic, segons les seves possibilitats econòmiques.

Les prestacions socials atorgades a persones que estan sota el llindar de pobresa i tenen recursos escassos o nuls. Exemples són les ajudes que presten els menjadors socials, els salaris socials.

Hi ha diferents models d’estats del benestar com ara els models nòrdic, anglosaxó, continental i mediterrani. Espanya, juntament amb Itàlia, Grècia i Portugal formaria part del model mediterrani. On, la presència de dictadures a la segona meitat del segle XX va provocar un desenvolupament mancat d’estructures de benestar, el que donà com a resultat uns sistemes socials basats en les estructures socials i familiars. Si s’analitza la despesa pública social per habitant com a indicador del seu desenvolupament, es veu que Espanya, Grècia i Portugal tenen la despesa més baixa de la Unió Europea dels quinze.

L’estat del benestar a diferència del sistema liberal absolut, rebutja qualsevol intervenció de l’estat i confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la beneficència de fundacions i esglésies. Els sistemes europeus són mixts i la repartició de les tasques entre l’estat i el sector privat és el resultat de compromisos polítics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.

Activitat

L’activitat de l’Observatori és molt àmplia i variada, dirigida principalment a posar en valor i coneixement de la societat en general un banc de dades de l’illa de Formentera com també documentar-les i orientar les polítiques públiques.

Visions

Coneix Formentera en dades. En aquesta secció trobaràs tota la informació en dades i continguts que es refereixen a l’illa de Formentera, a partir d’una classificació en les diferents visions.